Florenzi: un gladiador de sang calenta, mentalitat guanyadora i experiència Champions

Lideratge, polivalència, velocitat, resistència i passió a l'hora de competir. Eixes són les coordenades que defineixen a Alessandro Florenzi (Vitinia, Roma - 1991), nou fitxatge del Valencia CF en este mercat d'hivern. Amb l'arribada de l'italià, el conjunt de Mestalla tanca la incorporació d'un gladiador, un fonamentalista del treball, de sang calenta i mentalitat guanyadora que es presenta com a garantia de rendiment constant pràcticament en qualsevol posició. Criat com a extrem en Trigoria i rematat en la seua formació com a migcampista, este romà de 28 anys s'ha convertit en un jugador de trajectòria reconeguda en el panorama europeu en la posició de lateral dret des que ho va projectar com a tal Leonardo Menichini i arriba per a potenciar la competència interna en eixa demarcació.

La seua trajectòria fins a aterrar a Mestalla ha estat marcada sempre pel seu sentiment romanista, al punt que va conéixer a la seua dona en l'Olímpic de Roma. Com Totti o De Rossi, Florenzi va ser ‘tifosi’ abans de portar en el pit l'escut de l'AS Roma i la seua història en l'equip de la capital pren cos en els detalls. Capità des de la base, va debutar en el primer equip substituint a Totti (2011), va lluir per primera vegada el braçalet de capità davant l'etern rival (SS Lazio) i va passar a formar part d'eixa selecta dinastia de líders naturals en heretar la capitania ‘de facto’ després de la marxa de De Rossi a Boca Júniors. Des que la seua arribada a les categories inferiors als 11 anys sol s'ha posat una altra camiseta diferent a la de ‘La Loba’, la del FC Crotone, on va arribar en la 11.12 per a fer-se futbolista en un any clau de la seua carrera, en el qual a més d'ampliar registres va marcar 11 gols i va ser nomenat ‘millor jove’ de la Sèrie B.

Considerat un dels millors talents de la seua generació, Florenzi no ha deixat de créixer com a futbolista a mesura que ha anat cremant etapes. Primer es va guanyar un lloc en el primer equip de l'AS Roma, després es va convertir en un jugador amb pes específic, va heretar la capitania i després de quedar-se a les portes de conquistar l'EURO Sub-21 d'Israel (va perdre la gran final davant l'Espanya de Rodrigo), va aconseguir la ‘Nazionale’. Des del seu debut a les ordres de Cesare Prandelli amb 21 anys, el valencianista ha jugat 35 partits amb la selecció absoluta italiana i la seua versatilitat, un autèntic luxe per a qualsevol entrenador, el va convertir en un home important per a Antonio Conte durant la disputa de l'EURO de França en 2016: va jugar en tres posicions diferents, una cosa destacable en un torneig tan curt, i excepte el primer partit de la fase de grups sempre va ser titular fins que Itàlia va ser eliminada en quarts de final.

La seua persistència, la seua personalitat competitiva i la seua polivalència ho acrediten com un jugador d'alt nivell, però curiosament no va ser això el que li va fer donar la volta al món sinó el seu gol al FC Barcelona des del centre del camp en un partit de la Champions 15.16. La porteria rival quedava a més de 40 metres de distància, però res més passar la línia del centre del camp Florenzi va atalaiar l'horitzó, va vore a Ter Stegen avançat i va marcar el gol de la seua vida. Aquell ‘míssil’ va ser votat com a millor gol de la fase de grups d'eixa edició de la Champions i va ser nominat també al Premi Puskas que atorga cada any la FIFA. De Rossi no va escatimar en elogis: “Pot convertir-se en el millor lateral del món”. Florenzi acumula més de 30 partits en la Champions, arriba al Valencia CF per a afrontar la seua primera experiència fora d'Itàlia i ho fa amb ganes d'aportar el seu granet d'arena a un bloc campió que apunta a cotes molt altes en esta temporada 19.20.